Aci vos mostrem un breu resum:
Władysław Szpilman (Adrien Brody) és un músic polonès d'origen jueu que treballa a la ràdio de Varsòvia i que veu com tot el seu món s'ensorra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió de Polònia al setembre de 1939. Després que l'estació de ràdio on estava treballant és bombardejada, Szpilman arriba a la seva casa on s'assabenta que el Regne Unit i França li han declarat la guerra a Alemanya. Creient que la guerra s'acabarà aviat, ell i la seva família s'alegren per la notícia i la celebren amb un gran sopar.
Dos anys després, les condicions de vida per als jueus a Polònia s'han anat deteriorant ràpidament, quedant reduïts els seus drets: tenen limitada la quantitat de diners per família, han de portar braçalets amb l'Estrella de David per ser identificats i, a finals de 1940, són obligats a traslladar-se al Gueto de Varsòvia. Aquí s'enfronten a la fam, a les persecucions i humiliacions que els nazis porten a terme, a més de la por a la mort i les tortures que sempre estan presents. Després d'un temps, els jueus són reunits i duts a camps d'extermini de Treblinka. En l'últim minut, Szpilman és salvat d'aquest horrible destinació per un policia del gueto jueu, antic amic de la família. Separat dels seus familiars i éssers estimats, Szpilman sobreviu, primer en el gueto com esclau obrer d'unitats de reconstrucció alemanyes i posteriorment amagat a l'exterior del gueto, confiant en l'ajuda d'amics que no són jueus i que encara ho recordaven.
Mentre es manté amagat, presència dels molts horrors comesos pels nazis, com les pallisses, incendis i matances indiscriminades. Així mateix, presència l'aixecament dels jueus del Gueto el 1943. En poc temps, l'exèrcit alemany entra per la força al gueto i elimina a gairebé tots els rebels que quedaven.
Passat un any, la vida a Varsòvia s'ha deteriorat més encara. La resistència polonesa organitza un altre aixecament contra l'ocupació alemanya, que novament falla. Com a conseqüència, la ciutat queda virtualment deshabitada i, en més d'una ocasió, Szpilman queda a la vora de la mort a causa de les malalties i la desnutrició.
Després d'una frenètica recerca d'alguna cosa que menjar per les ruïnes de les cases bombardejades i escapant dels nazis, Szpilman troba una llauna de cogombrets Ogorki en conserva, però res amb què poder obrir-la. Després de continuar buscant, troba algunes eines i intenta obrir-la, però llavors s'adona que un oficial alemany li observa, el capità Wilm Hosenfeld, que a l'instant s'adona que Szpilman és jueu. En assabentar que anteriorment era pianista, Hosenfeld el porta fins a un piano i li demana que toqui alguna cosa. En aquest moment un decrèpit Szpilman executa una desesperada peça de Chopin (la primera ballada Op 23 en sol menor) davant un Hosenfeld que es compadeix d'ell, i alhora mostra la seva admiració després de la tocata, de manera que no només no el delata sinó que li amaga a l'àtic de l'edifici, portant regularment menjar i un obrellaunes.
Setmanes després, els alemanys són forçats a retirar-se de Varsòvia causa de l'avanç de l'Exèrcit Roig. Abans d'abandonar la zona, Hosenfeld va a acomiadar-se de Szpilman i li dóna el seu abric, prometent que l'escoltarà a la ràdio. L'abric gairebé resulta ser fatal per Szpilman quan apareixen les tropes soviètiques ja que li confonen amb un oficial alemany i li disparen i el persegueixen en un edifici on li llancen una granada. Només aconsegueix que deixin de disparar després de convèncer-los que és polonès i que només porta l'abric perquè té fred.
En ser alliberat un camp de concentració proper, el capità Hosenfeld i altres alemanys són capturats. Estant retingut, Hosenfeld li demana a un presoner jueu que passava per allí, que contacti amb Szpilman per alliberar. Szpilman, que ha reprès la seva vida normal tocant a la ràdio de Varsòvia, arriba al lloc massa tard ja que tots els presoners han estat reubicats en destinacions desconeguts.
En l'escena final de la pel.lícula, Szpilman interpreta triomfalment una peça de Chopin davant d'una gran audiència a Varsòvia. Abans dels crèdits finals, es revela que Szpilman va morir l'any 2000 i Hosenfeld el 1952 en un camp de presoners de guerra soviètic.
